domingo, 18 de diciembre de 2005

La LOE i els Ensenyaments Artístics: consideracions

Un cop analitzat el darrer dictamen de la LOE en lo que fa referència a l’ordenació i articulació dels Ensenyaments Artístics, em veig amb l’obligació com a ciutadà, artista i docent, de mostrar la meva més gran decepció envers aquesta.
Si analitzem l’avantprojecte d’aquesta Llei, s’articulava per primer cop un context igualitari i uniforme on es valorava com “il faut” aquesta específica branca del coneixement així com el reconeixement qualitatiu i formatiu dels docents encarregats a tal efecte. El marc semblava per fi homogeni i “universal” , a “nivell”, tot i que sens dubte era millorable.
Les pressions a posteriori de determinats grups fan retocar aquest conduint unes reformes plasmades en el Projecte del Juliol, i on, sota argumentacions històriques, metodològiques i de sistemes de treball diferencials autonòmics, s’amaguen (des del meu punt de vista) interessos personals de tipus econòmics on es dona la definitiva “benedicció” a un sistema privat –en determinades comunitats autònomes- que permet la gestió de certs graus d’ensenyaments amb un mes que qüestionable nivell de qualitat, així com generador d’un brou de cultiu que permet la provable degradació laboral dels docents sobretot en la precarietat dels seus llocs de treball -distribucions horàries heterogènies- i amb salaris dependents de convenis desiguals poc desenvolupats per a donar resposta a aquestes singularitats. El pitjor de tot això, es que manté l'enrarit i arbitrari sistema de gestió privada d’algunes de les administracions públiques que ofereixen l'educació artística: una visió on es vol fer un populisme de cartró – pedra. El dictamen final de la LOE referma aquesta línia.
En conclusió: resultat confús a nivell autonòmic, amb terribles desigualtats pedagògiques i laboral docents.
Crec fundadament que aquesta “metamorfosi” en l'avantprojecte inicial es deu a determinats pactes: el "preu" el pagaran l’alumne i el ciutadà.
L’administració pública ha de vetllar per oferir un ensenyament de qualitat, laic, abastable, gratuït i igualitari en totes les facetes del saber i potenciar les sensibilitats i coneixements de totes les persones que configuren la nostra societat. Ara era un bon moment de fer una bona plataforma legal per aconseguir els anteriors objectius. Llàstima.

Franz

No hay comentarios:

Publicar un comentario